Vals Im Bashir és una pel·lícula israeliana d’animació centrada en els fets coneguts com a matança de Sabra i Shatila. La matança va tenir lloc el 1982 durant la invasió de Liban per part d’Israel. El Líban vivia immers en un estat de guerra civil en que  diverses faccions de diferent signe polític i religiós es trobaven enfrontades. El protagonista del film és un ex-soldat israelià que, tot i haver servit durant la guerra, no aconsegueix recordar res d’aquesta. Preocupat, decideix retrobar-se amb ex-companys de l’exèrcit amb l’objectiu de recuperar memòries perdudes.

Com a pel·lícula d’animació, Vals Im Bashir és una obra dotada d’un impecable estil visual, que segueix amb intel·ligència l’estil marcat per clàssics del gènere. Més enllà de les referències explícites a Apocalipse Now, altres escenes em van recordar a Catch-22, Full Metal Jacket  o Jarhead. Mereix una especial menció l’escena que serveix de motiu per al pòster de la pel·lícula. Però el film d’Ari Folman també és un documental d’animació narrat pels seus propis protagonistes, israelians que van viure la invasió i ens expliquen les seves vivències.  No hi cap imatge filmada en el film excepte l’últim minut en que es mostren imatges reals i extremadament crues dels resultats de la matança.

I aquí és on presento una objecció: si el film és fonamentalment una pel·lícula d’animació, feia falta mostrar imatges reals de cadàvers? Aquestes imatges tenen cabuda en el gènere periodístic, però és molt difícil justificar-ne la utilització en un film amb pretensions artístiques.  Si pel contrari es tracta d’un documental sobre un tema tant seriós com una matança de civils, no és una frivolitat utilitzar animació i imatgeria més pròpia de pel·lícules de ficció? El temps gastat en les magnífiques escenes d’animació s’hauria pogut invertir en explicar les atrocitats de tots els bàndols implicats, i perquè els refugiats palestins eren refugiats en primer lloc. Sense aquest últim minut, aquesta seria una excel·lent pel·lícula d’animació amb aires de documental. Amb ell, o bé es tracta d’una pel·lícula amb final barroer, o és un documental molt vistós però de poca qualitat.