Per un costat, vaig veure una estona de “esta casa era una ruina”, adaptació d’un programa de la  ABC força bo que es diu Extreme Makeover: home edition. Ull, extreme makeover a seques, era el mateix amb persones i cirurgia estètica, programa que també es va importar aquí sota el nom “cambio radical“. Els comentaris apliquen també a aquell bodrio.

Els americans no estan per òsties i a la mínima s’aborreixen. El seu programa dura 43′ amb 17′ de publicitat, una horeta. La idea és agafar una família que ho estigui passant malament i reformar-los la casa solucionant-los com a mínim aquesta part, els hi paguen a vegades l’hipoteca de la casa antiga etc. Una mena de loteria-servei social, tot amanit amb un xou divertit àgil i que a l’estil happy-usa, acaba convertit en un xou alegre. Això si, com  a curiositat, comentar que en cada casa que reformen solen posar alguna cascada o salt d’aigua… deu ser com la marca de la casa.

Com és la versió d’aquí? Doncs dura gairebé 3h, ritme lent i feixuc, constantment buscant la llàgrima i amb un presentador, Jorge Fernández, que es passejava per la casa amb xupa de cuiro, fent una ràbia que el mataries. De tan lent, es feia previsible, mitja hora abans, ja veies que al pare li donarien una feina. Aborriment total, sense ritme i to de melodrama.
Esta casa era una ruina: 2/10

Per altra costat, feien a telecinco un programa d’escarni social camuflat de concurs “el juego de tu vida”. Bàsicament la idea és anar a la tele i davant 3 familiars teus, et van preguntant coses en principi personals i compromeses a canvi de diners. Com més avança, més xungues les preguntes, més la pasta que reps i les reaccions dels familiars van creixent en desesperació. Hi ha una mena de màquina de la verdad, que va dient si és veritat o mentida el que respons. Si respons una mentida, te’n vas a casa sense un duro.

I quina mena de preguntes? Evidentment vida sexual, la relació amb parella o familia. Un parell d’exemples light:
-Consideras a tu hermana imprescindible en tu vida?
-Has mantenido relaciones sexuales mientras dabas el pecho a tu hijo?

O sigui, a base de pasta van minant la teva credibilitat com a ésser humà i si poden, destruïr la relació familiar en directe.

L’únic dubte que tinc és.. d’on treuen la informació? Perquè ull, saben el que pregunten… ho explica abans el mateix concursant? Per algun lloc he vist que diu que els fan com 200 preguntes abans amb polígraf i després en seleccionen un pack… o potser són actors. Tan me fa, és denigrant… com més guanya el concursant més s’enfonsa.

Ep, i estic més que segur que a la tele es fan coses dignes, però és qüestió de percentatges, la majoria de programes, fan pena i podem generalitzar: tenim una tv que fa fàstic i jo continuaré refugiat mirant sèries.