Blixa Bargeld és potser l’exemple per excel·lència: lloctinent dels Bad Seeds i líder absolut dels Einstürzende Neubauten, pioners de la música industrial i abanderats de l’experimentació i la independència musical (per exemple, construcció i invenció dels propis instruments, usar un sistema de subscripció per part dels fans per finançar la gravació d’un àlbum, sense dependre per res de cap discogràfica). Algun dia faré un post sobre ells…

Però trobem  molts exemples  més: Mick Harvey, Barry Adamson, Hugo Race, Jim Sclavunos… o Warren Ellis i els seus fantàstics Dirty Three. I Kid Congo Powers.

Guitarrista, ha tocat amb The Gun Club, The Cramps i com a part dels Bad Seeds. Per si fos poc, ara ha tret un disc en solitari ( acompanyat dels Pink Monkey Birds). Californià, fill de mexicans.

He estat escoltant últimament The Gun Club. Kid Congo va ser membre fundador del Gun Club, però el va abandonar i tornar alguns cops. Les portades són horribles. La música sona una mica bruta… i potent. Em recorda a The Birthday Party. Resumint molt, garage punk dels 80′s.

Bonus Track 1:Preachin’ The Blues (per la data, diria que sense Kid Congo Powers).
Bonus Track 2:For the love of Ivy
Bonus Track 3:She’s Like Heroin
Bonus Track 4:Sex Beat
Bonus Download: busqueu per un post sobre el Gun Club a taringa.net per trobar una biografia i un recull d’enllaços a bona part dels seus discos.

Kid Congo Powers and the Pink Monkey Birds són una altra cosa, tot i que no ha perdut el toc punk. Però ara sona amb una netedat i precisió que et descol·loquen. A això hem de sumar les estructures insistents (diria repetitives però no vull que sembli un defecte el que no ho és), les referències a la cultura Pop (per posar un exemple, Dracula Boots és el nom del darrer àlbum), un veu profunda i pausada (com de narrador de pel·lícula de por) combinada amb moltes parts instrumentals. I per sobre de tot, cançons tan molones com aquesta:

Black Santa en directe (el so és millorable, aviso)

Té un àlbum anterior amb els Pink Monkey Birds (Phylosophy and Underwear), però no he pogut escoltar-lo. Però sì aquesta cançó d’un EP dels 80s, no la coneixia i m’agrada molt també! Col·labora Barry Adamson, paios de Jesus & Mary Chain o The Fall…

Hauré d’aconseguir “Solo Cholo”, el CD que recopila aquest EP i altres treballs antics. Amb una mica de sort, quan faci el concert al Primavera Club el 10 de desembre, hi haurà paradeta…

Bonus Track 1: He’s Killing me
Bonus Track 2: No s’oblida del passat, aquí el veiem tocant I’m Cramped (dels Cramps) i For the Love of Ivy (del Gun Club).
Bonus Track 3: Mitja hora d’un concert, en 3 parts (1, 2, 3). La qualitat del so no és massa alta.