Vaig anar per primer cop la setmana passada a un dels Caprichos de l’Apolo. Com el seu nom indica, la programació no està guiada per raons comercials sinó per l’interès que tingui l’organització en donar-se aquell capritx. Que són concerts poc convencionals es reforça pel fet que la sala s’omple de cadires i taules, que redueixen moltíssim la capacitat de la sala.
Em vaig interessar pel concert en veure que venia a tocar el Kid Congo. Ex-membre de bandes mítiques com Bad Seeds, The Gun Club i The Cramps, fa un parell d’anys va treure un disc boníssim amb la seva banda The Pink Monkey Birds. En una ressenya a El Periódico definien la seva música com Rock lasciu, i la veritat, no es una mala descripció.
Però al mirar els detalls del concert, vaig veure que també hi havia l’Alexander Hacke, el baixista dels grandíssims Einstürzende Neubauten. El meu interès per anar al concert es va multiplicar.
Però encara hi havia més noms en aquell concert, desconeguts per a mi: junt amb el Kid Congo, tocava Khan, que feia de MC, i Julee Cruise, cantant. El nom de Julee Cruise m’era desconegut, però no la seva cançó més famosa.
Buscant una mica, vaig trobar que aquests tres han tret fa poc un EP força interessant anomenat San José. El recomano.
D’altra banda, l’Alexander Hacke tocava amb la formació The Hitman’s Heel, composada per Chris Hughes i Danielle de Picciotto. Un altre cop noms desconeguts. Sobre Chris Hugues no he trobat info, però la Danielle de Picciotto resulta que és una de les iniciadores de la Love Parede, entre moltes altres coses. I escoltant la seva música i veient quins altres projectes junts han fet (per exemple, un concert basat en el relat de Lovecraft “At the Mountains of Madness”), cada cop veia aquest concert com a més imprescindible.
I tot i les meves altes expectatives, el concert va estar a l’alçada. Hitman’s Heel tenen unes projeccions molt personals i interessants, obra de la Picciotto. Un concert molt intens i lúgubre. Després van sortir Kid Congo, Khan i Julee Cruise, que van mantenir el bon nivell tot i l’estat d’aquesta última, que no s’aguantava de peu però semblava no afectar-li a l’hora de cantar. Sí, van versionar la de Twin Peaks. I al final van tocar un parell de cançons tots sis plegats.
Una gran nit.
Anècdota 1: No m’agrada veure concerts assegut.
Anècdota 2: Gent que (al costat de la barra, sense seure) ballava de manera molt estranya.
Anècdota 3: Que poc menys de 24h abans del concert i mitja hora després de comprar l’entrada per internet, m’arriba un e-mail dient que si comprava l’entrada a la taquilla i presentava el carnet del primavera sound, tenia un descompte de 6 euros.Va fer pupa.
Comentaris recents