L’altre dia vam anar a veure la nova de pixar, empresa que va marcar una nova època en l’animació  amb Toy Story el 95. Des d’aquella primera i exitosa incursió en una nova manera d’entendre l’animació per a tots els públics, n’hem vist algunes de bones, com la mateixa Toy Story, monsters inc o ratatouille, i també altres de no tant bones, com per exemple cars.

El que és indubtable és que amb wall-e (2008) van tornar a demostrar que no ho han dit tot encara i segons ens deien, amb Up (que ull, la traducció del títol no té pèrdua en castellà: Una aventura de altura) havien fet quelcom similar,donant protagonisme a un avi, cosa que molts van titllar prematurament de fracàs inexorable d’ingressos a taquilla.

Al final, no hi ha hagut fracàs i la gent sembla encantada… sobretot amb la versió 3D de la pel·lícula. Això del 3D, sincerament és una xorrada com una catedral. La pel·lícula és la mateixa si es veu amb 3D o sense. Ja en parlarem quan el Cameron estreni la seva nova peli en 3D (tot i que potser només serà per imax…) o quan les pelis es facin pensant en aquest aspecte més que com a accessori salva-cinemes.

Up no està mal. És entretinguda i tot el que vulguis, però sent una mica crítics, és molt patillera. A mi m’agrada la fantasia com a qualsevol altra i no tinc cap problema amb veure una joguina de cowboy que parla, monstres de peluix que surten dels armaris, bruixes que tenen un mirall parlant com a estilista o un iaio que fa volar una casa amb globus inflats. Però arriba un moment que un ja no pot amb les llicències gratuïtes.

Ja aviso que hi ha spoilers a partir d’aquí.

Un nen que no té cap mena de pares ni família que el trobi a faltar? El iaio de l’illa no hauria de tenir com 100 anys o així? Bé, són aquestes i altres tonteries que potser una a una semblen que no n’hi ha per tant, però al final a mi em deixen un regust de guió poc treballat, on no s’han esmerat per escriure una història més rodona i treballada. La part de l’illa o el que sigui, és excessivament llarga pel gruix de coses que hi passen, allargant el gag de l’ocellot i escenes que no porten enlloc per arribar a la durada necessària.

M’ha semblat una pel·lícula correcta, però que podria haver estat molt millor amb un millor treball de guió, un millor treball psicològic del iaio, que té uns canvis d’humor i canvia de pensament com una baldufa més que fer una evolució. Tota la resta, és de rebut en qualsevol pel·lícula d’animació, un parell de companys de viatge a poder ser patosos (el nen i el gos), la guerra entre el bé i el mal i la claca final del happy ending. Exigim més.