La gràcia de la sèrie era combinar una narrativa curiosa, en un context extrany com un tanatori i personatges torturats i que (sobretot la nòvia del germà gran) foten molta molta ràbia, fins al punt que deixes de mirar la sèrie perquè no aguantes més.

Si fos un article com déu mana, ara ho enllaçaríem amb: i sense deixar de banda el món dels morts…

El paio es devia avorrir i va parir un nou invent, un refregit de Buffy cazavampiros i 90210 sensasión de vivir i va crear: True blood. Estem parlant d’una sèrie amb vampirs, éssers sobrenaturals i coses per l’estil. Evidentment, marca de la casa va incorporar un parell de personatges horripilants i odiosos, la parella de germans protagonistes.

No us enganyaré, m’he menjat amb patates la sèrie sencera, perquè és molt entretinguda. Està ben feta, enganxa, i vulguis que no, de moment encara pesa més que la ràbia que fan la noia de les dents i el germà-que-ningú-es-creu-que-pugui-ser-tant-tonto-però-no-et-deixa-de-sorprendre. Hi ha gent que li vol trobar crítica social i coses així. Jo m’hi nego. És pur entertainment i compleix a la perfecció si la poses en aquest sac. Si busquem gaire cosa més, només aconseguirem que grinyoli.

Jo la recomano totalment. Li posaria, un 7 o 8, per exemple. Això si, res comparable a com vaig disfrutar de Being Human, de temàtica similar, però molt diferent, made in BBC, molt recomanable i més curteta, ideal per gent impacient.

Aquí les ditxoses dents, les arribareu a aborrir: