El top 5 del 2011

gerardbdn — Thu, 05 Jan 2012 22:50:50 +0000

Xavi

5 – A la seva novena edició, el festival In-edit beefeater s’ha consolidat com el festival privat de cinema més important del país i en el què s’han pogut veure els millors documentals musicals internacionals, d’entre els quals destaquem “Living in a material world” de M.Scorsesse i “Days of our lives” de Matt O’Casey.
4 – La recuperació del millor Almodóvar és la millor notícia d’un any cinematogràfic ple de contrastos, amb productes blockbuster (Super8, Mision Impossible, Harry Potter) i el que vindria a ser el contrari (per diferents motius: The artist, The tree of life o Pina i Margin Call). Un any del qual m’agradaria també destacar films tan diversos com “The black swan”, el thriller “Limitless”, “Contagion”, “Hanna” o el darrer film de Jaume Balagueró, “Mientras duermes”.
3 – A la crisi global del món occidental s’afegeix una crisi del negoci televisiu, motivada principalment per la fallida revolució de la TDT. Les televisions han de fer més amb menys recursos. Fer una ullada a la graella televisiva en horari de prime time pot resultar decebedor. Però entremig de l’oceà trobem programes culturals com “Via llibre” o “Página2“, programes lowcost com “Òpera en Texans” i programes atractius com “Informe Robinson” que demostren que amb bones idees es pot fer bona televisió i rendible. Però si algun programa ha eclosionat definitivament aquest any ha estat el “Salvados” de Jordi Évole, esdevenint, en la seva quarta temporada, el primer metaprograma que fa funció pública en una cadena privada i en horari de màxima audiència (això de “meta-” va tant per la seva dimensió mediàtica i social com per la seva realimentació constant a través de les xarxes).
2 – El documental “Copiad malditos” evidenciava la feblesa del model de gestió dels drets d’autor en aquest país. Un model basat en unes estructures que, tot i haver trontollat, els poders fàctics han mirat de protegir.
1 – En aquest sentit, l’aprovació de la Llei Sinde ha propiciat el sorgiment d’un moviment social que ha extrapolat els seus objectius primigenis a l’obtenció d’una democràcia més justa. Malgrat que la maquinària mercadotècnica s’ha procurat d’inocular la càrrega simbòlica i emocional del moviment, l’esperança és que aquest només hagi estat l’embrió que doni lloc a un sistema democràtic més participatiu. Raons no els falten, i malgrat el que es digui, lideratge tampoc.

5 – La revolució del Crowdfunding. Aquest model ha permès que projectes interessants, personals, a contracorrent i de qualitat poguessin tirar endavant sense el suport de les grans indústries culturals, mantenint la seva independència.
4 – InEdit – High on Hope. Em penso que és la millor pel·lícula que he vist aquest any. Un documental sobre les festes rave al nord d’Anglaterra que captiva encara que el tema d’entrada no t’interessi d’entrada. Absolutament brillant. No és casualitat que guanyés el premi de l’any passat.
3 – Stanislaw Lem – Magnitud Imaginaria. Vull destacar aquest llibre, una recopilació de pròlegs falsos, perquè probablement és un dels que més m’hagin agradat d’ell. Té idees genials i les escriu igual de bé que sempre.
2 – Einstürzende Neubauten. Quan es van anunciar al cartell del Primavera Sound, vaig posar tres noms (Pulp, Einstürzende Neubauten i PJ Harvey) per sobre de qualsevol altra cosa, per molt dolorosa que fos l’elecció. En el cas dels Neubauten, va ser extremament dolorosa: coincidia amb la final de la Champions. Fan música difícil, experimental, absolutament gens convencional, es fabriquen instruments, la seva música és molt tensa… i la tensió amb que vaig viure el concert, amb actualitzacions per sms de bons amics, me la guardo per mi. Va valer la pena.
1 – Pulp. A vegades descobreixes una banda una mica massa tard, quan ja s’han separat i et maleeixes per haver-los ignorat abans, perquè s’acaben convertint en una de les teves bandes preferides. Clar, potser es reuneixen, però poques vegades estan a l’alçada de la llegenda. No va ser així amb Pulp. Va ser un dels concerts de la meva vida.

Gerard

5- La crisi i el 15-M. La crisi ja porta anys fent la guitza, però en aquest any 2011 és quan ha pres dimensions bíbliques. A aquest pas quan siguem avis els explicarem als nostres nets batalletes de la crisi. El 15-M va ser el moviment que semblava que hagués de cambiar-ho tot. Va ser succeït per victòries abrumadores de la dreta a totes les eleccions que des de llavors s’han celebrat. Cadascú que en tregui les conclusions que cregui més convenients.
4- Les morts de Dennis Ritchie i Steve Jobs. Els dos van canviar el món dels ordinadors. El primer, sense gairebé sortir de l’anonimat, va fer possible la informàtica moderna al crear el llenguatge de programació C i co-crear el sistema operatiu UNIX. El segon va revolucionar la indústria del hardware, de la música i dels dispositius mòbils, a més d’esdevenir un personatge mediàtic i símbol de tota una època en la tecnologia.
3- Joanna Newsom i el seu preciós concert al Palau de la Música (amb tanta música sobren les paraules).
2- Breaking Bad. La quarta temporada cimenta la reputació de la sèrie i confirma que, lluny d’acabar-se, l’època daurada de les sèries de televisió continua un any més.
1- Twitter. Quan futbolistes i famosos del món de la faràndula s’hi obren comptes és senyal inequívoca de que aquest servei ha arribat al súmmum de la popularitat.

Agenda de la segona setmana de març

Fu — Mon, 08 Mar 2010 22:13:30 +0000

Filmoteca:

Femme fatal, Brian de Palma, 2002. No va ser molt ben rebuda quan la van estrenar, però una del de Palma sempre val la pena veure-la.
Dimecres 10 a les 22:00.
Perdición, Billy Wilder, 1944. Imprescindible clàssic, una gran peli d’intriga amb l’inimitable Edward G. Robinson, en el memorable paper d’un inspector d’una companyia d’assegurances.
Dimarts 9 a les 22:00 i dijous 11 a les 19:30.
Invencible, Werner Herzog, 2001. Una nova oportunitat per al sr. Herzog, aquest cop amb una peli ambientada a l’alemanya nazi.
Dissabte 13 a les 21:45 i diumenge 14 a les 19:00.
Mi enemigo íntimo, Werner Herzog, 1999. Un documental sobre la seva relació amb Klaus Kinski. Promet.
Divendres 12 a les 22:00 i diumenge 14 a les 19:00.
Arrebato, Ivan Zulueta, 1979 + Ivan Z., Andrés Duque, 2004. Una pel·lícula inoblidable de veritat. Moltes imatges impactants, que es queden al cap. La joia de la corona d’aquesta setmana, sens dubte: si heu d’anar només un cop al cine, que sigui aquest.
Dissabte 13 a les 17:00 i diumenge 14 a les 21:00.

Només un concert recomenat aquesta setmana, però no m’ho perdré per res en el món:

Los Punsetes. Una mica de soroll, bones cançons amb lletres pròpies de qui ha perdut l’esperança en la raça humana… i que envia a tots a prendre pel cul. Amb gràcia, això sí. I comentaris mordaços. I molta mala llet. I una cantant que no es mou.

I per acabar, recomano l’exposició del Fellini al Caixafòrum. Molts interessant, molt ben pensada. Encara durarà uns mesos. Aneu un dia amb temps que jo m’hi vaig passar dues hores, i alguna part la vaig passar ràpid.

La fast fideuà » Uncategorized

El top 5 del 2011

Agenda de la segona setmana de març