i

No em puc resistir. Veig el nom de l’autor i les mans van soles a agafar el llibre, i sé que no podré marxar de la llibreria sense comprar-lo. Em passa amb alguns escriptors concrets, Andrea Camilleri, Leonardo Sciascia o Stanislaw Lem entre ells. El dos últims van morir ja, i no podran escriure més llibres, però encara tenen llibres per publicar-se en castellà o català, així que a vegades encara repeteixo el ritual: llegir el nom de l’autor, agafar el llibre automàticament, pagar… i posar-lo ben amunt a la pila de lectures pendents, on no acostumen a esperar gaire temps.

El darrer cop m’ha passat amb Magnitud imaginaria de Stanislaw Lem. Nascut a Lvov quan encara era part de Polònia, és conegut principalment per la seva obra de ciència-ficció (molt allunyada dels estereotips lligats al gènere), especialment Solaris, adaptada dues vegades al cinema. I certament val la pena llegir aquests llibres, com Diario de un navegante, el Invencible o La fiebre del heno. Però no només va escriure ciència-ficció.

La seva Summa technologiae o Biblioteca del segle XXI està formada per quatre llibres: Golem XIV, Provocación, Vacío Perfecto, i Magnitud imaginaria. El primer està inèdit a Espanya, els dos següents tenen en comú que recopilen critiques literàries i el quart és un recull de pròlegs. Això sí, tant les crítiques com els pròlegs són de llibres inexistents. I en alguns casos, fins i tot de llibres que és impossible que arribin a existir mai.

Magnitud imaginaria conté sis pròlegs, tot i que dos són en realitat pròlegs al recull de pròlegs. Un d’ells del propi autor, on reivindica, amb tocs d’humor, el gènere dels pròlegs. Els quatre pròlegs que formen realment el contingut del llibre introdueixen els volums següents: Necrobias, un catàleg d’una exposició de radiografies pornogràfiques; la Erúntica, on un investigador biòleg aficionat explica el procés que ha seguit per ensenyar anglès a bacteris; la Història de la literatura bítica, que és aquella generada per ordinadors però no programada directament per humans; i finalment, el pròleg de l’Extelopedia Verstrand, evolució del concepte d’Enciclopèdia, que supera la limitació intrínseca de les enciclopèdies donat que el seu coneixement queda ràpidament desfasat. Per tal de resoldre aquest problema, una extelopèdia defineix conceptes futurs i explica el curs futur dels esdeveniments, en comptes d’explicar el que ha passat i els conceptes actuals. A més, cada entrada també mostra la probabilitat de que aquell concepte, objecte o esdeveniment esdevingui real en el futur.

A Lem li agrada partir d’una premissa sorprenent, xocant o impossible, i anar-la desenvolupant fins a les seves darreres conseqüències, passant del que podria ser una simple ocurrència o anècdota a propostes interessants, sorprenents… i que acostumen a atacar l’antropocentrisme, a fer miques l’ego humà, com quan a partir d’una representació matemàtica de totes les obres de Dostoievski, un ordinador crea La niña, la novel·la que no va escriure mai però que és justament la que manca per completar el cercle que forma aquesta representació.

També acostuma a fer jocs de paraules, com quan als inicis de la literatura bítica, els ordinadors redefineixen paraules (el casino és un lloc on gairebé es guanya, però al final no, i partitura és la tortura del part) o n’inventen de noves que podrien existir (embrutecido, o embrutit en català, seria un embotit en males condicions i la piolencia es defineix com a fanatisme religiós). Evidentment, aquests jocs de paraules porten a parlar de la traducció, perquè imagino que pràcticament seran de collita pròpia tot i mantenir l’estil original. Hauria estat bé tenir alguna nota a peu de pàgina que ens expliqués els jocs de paraules originals en polonès, com a mínim d’alguns d’ells. És l’únic retret que li faig a la gran edició d’Impedimenta. És una sort que s’hagin decidit a completar la Biblioteca del Segle XXI i aviat pugui repetir el ritual, que vegi a la llibreria el nou volum, les mans agafin soles el llibre, el pagui… i em pugui llegir Golem XIV.

Etiquetes: Impedimenta, Stanislaw Lem