Aquest post no pretén ser un anàlisi polític sino estrictament una anàlisi en termes de comunicació. Una demostració de com el llenguatge audiovisual modela la informació fins a fer-la desaparèixer per deixar en el seu lloc la única cosa que ens interconnecta dins la societat contemporània: l’emoció.
FETS. En el darrer cap de setmana s’han donat dos fets informatius de gran repercusió mediàtica: per una banda, la manifestació popular en contra de la sentència del TC referent a l’Estatut de Catalunya. Per una altra, la classificació per la final del Mundial de la sel·lecció espanyola. Dos fets inaudits, la cobertura informativa dels quals ha estat coherent amb la seva importància. Fins aquí cap problema. El cas del que vull parlar es va donar el darrer dissabte en l’informatiu de migdia d’Antena3TV. Un exemple alarmant d’una pràctica gairebé diària en segons quins mitjans i és la d’amagar la propaganda dins la informació. Una pràctica legítima sota el ja desgastat paraigües de la llibertat d’expressió però que atempta deliberadament contra el codi deontològic de la professió.
LA INFORMACIÓ. Durant els primers 20 minuts, l’informatiu està dedicat a l’oportunitat de la sel·lecció espanyola de proclamar-se campiona del món. 20 minuts són excessius? Aquí no hi entro. La informació està estirada. I com sol passar quan la informació ja ha estat coberta, el periodisme d’avui no gira el cap al cantó oposat per complementar la informació (com seria recomenable en pro del foment de l’esperit crític en l’espectador), sino que s’entreté en els detalls petits i colindants. En aquest cas la informació que es vol donar és “Espanya espera expectant i il·lusionada la final de diumenge”. Declaracions de jugadors, declaracions de gent anònima, declaracions dels pares dels jugadors, dels exjugadors,… Imatges que reflexen la il·lusió de la gent:
Res fora del normal si parlem de la secció esportiva, en el què la notícia resulta sempre allargada pel periodista, i l’espectador ho accepta com si fos una convenció especial d’aquest gènere. Obro un parèntesi aquí per destacar com el llenguatge no és innocent i com resulta de diferent en el nostre imaginari col·lectiu presentar una imatge com l’anterior o una imatge com aquesta (més específicament associada a l’esport):
Sigui com sigui estem parlant d’esport, passió, emoció,… El problema resulta quan canviem de gènere sense cap indicatiu que avisi a l’espectador. Així com la directiva europea que regula la publicitat exigeix als canals avisar acústicament i visualment a l’espectador quan s’emeten un bloc d’anuncis, els separadors i ràfagues dels informatius han de tenir la funció de separadors entre les diferents seccions d’un informatiu. I l’omissió d’un d’aquests separadors pot resultar, com a poc, sospitosa.
LA PROPAGANDA. El bloc “esportiu” acaba amb la “notícia” que les vendes de banderes espanyoles han crescut, tot això acompanyat amb imatges d’una fàbrica tèxtil on un dels operaris cus amb una màquina una bandera. La imatge següent és la d’uns balcons de Barcelona que llueixen banderes espanyoles i senyeres catalanes. La veu en off comença així a explicar el segon fet significatiu del cap de setmana; els preparatius per la manifestació a Catalunya. La cobertura d’aquesta notícia és breu. Molt breu. No en va, hom podria dir, es tracta de la preparació de la manifestació i a l’informatiu de la nit ja es deurà cobrir l’esdeveniment amb profunditat. El problema no és quant sino quan o, més aviat, ON. El problema és en el moment just ON està situada la notícia de la manifestació. El problema ve en el fet que aquesta notícia vingui precedida per aquesta potent imatge, amb el “risc” que el nostre cervell interpreti aquesta imatge com si fos una cortineta. I, ja posats a pensar, el problema vindria amb que aquesta notíca fos rebuda encara amb l’eco de l’emoció del bloc anterior… Com si s’hagués volgut dir: “y mientras toda España lo celebra, en algunas regiones…”. Intenció deliberada o descuit en la responsabilitat informativa? En qualsevol dels casos, el que és clar és que la situació de la (breu) notícia, precedida de la imatge, s’acosta més als preceptes propagandístics que a la neutralitat comunicativa. M’ha semblat un bon exemple del (sovint menyspreat) poder de la comunicació audiovisual.
En el buen periodismo, además de la descripción de un acontecimiento, tenéis también la explicación de por qué ha sucedido; en el mal periodismo, en cambio, encontramos sólo la descripción, sin ninguna conexión o referencia al contexto histórico. (Ryszard Kapuscinski)
Comentaris recents