La de Montjuïc de Nit del passat dissabte 3 de juliol. 6 hores de concerts gratuïts en 13 escenaris repartits per la muntanya, i un servei de busos, també gratuït, que connectava la majoria d’escenaris. Per arrodonir-ho, museus oberts tota la nit.
Però el que em mereix més elogis és que hagin deixat fer la programació a festivals com Primavera Sound, Sonar o BAM, per citar els que tinc més propers per estil, assignant-los un escenari a cadascun. Els festivals es dediquen a això i en saben més que l’ajuntament, així que està molt bé que aprofitin el seu coneixement.
L’únic punt negatiu de l’organització és que van sobredimensionar el nombre de barres i gent treballant allà. Especialment cap al principi de la nit estaven la majoria inactius, donat que allò estava bastant buit. Després ja es va animar i tenien més feina, però per una estona estaven més pendents del partit d’Espanya que de res més.
Dels concerts que vaig veure, vull destacar Mendetz i Tarántula per la part positiva. Standstill sonen bé, però abusen de l’èpica i m’acaben saturant, és a dir, provocant indiferència. Mazoni m’agraden molt en algunes cançons i altres són soporíferes. Astrud i Manos de Topo no estan fets per a mi… per no dir res més fort. Potser en Gerard vol ampliar això en un altre post…
Etiquetes: Astrud, BAM, Manos de Topo, Mazoni, Mendetz, Montjuïc de Nit, primavera sound, Sonar, Standstill, Tarántula
Comentaris recents