M’he decidit a tornar a escriure algo després de massa temps. Aquest seria el primer retorn, merament anecdòtic i instrumentalment adequat per tenir títol fàcil.
El retorn interessant és el de l’amic Devonté Hynes, que tot i la seva joventut i la pinta de supernerd que projecte, fa una música madura i addictiva. Si teniu
ganes, consulteu més dades, és d’aquells joves prolífics (no tant com en Erlend Oye, que ja en parlarem un altre dia! )
El seu projecte actual és Lighstpeed champion i si el seu primer disc era una petita joia, el segon, a la tercera escolta (mentre escric) promet força. La varietat de ritmes i estils que desplega Hynes es posen a disposició d’una sempre cuidada línia melòdica que t’atrapa i que t’obliga a apujar el volum mica a mica.
Aquest senyor va venir fa un parell de Primavera Sound i és un dels concerts que recordo amb més carinyo. No estic implicant que va ser el millor del món ni el més espectacular, simplement que sigui pels poquets que erem al petit escenari sota la placa solar, perquè encara era de dia o perquè simplement estava de bon humor i amb bona companyia, sempre me’n recordo d’aquell concert quan penso en el Primavera.
I res, us convido de totes totes a descobrir aquest crack. El primer disc enganxa gairebé a la primera. Si ja el coneixeu, ataqueu pel segon, no us decepcionarà. I si no us agrada, hi ha més música al món, no us l’acabareu :p
Etiquetes: nerd, primavera sound, retorn
Pinta de supernerd la té, per què enganyar-nos.