Agenda de la quarta setmana de febrer

Aquesta agenda surt massa tard, perquè avui dilluns hi havia un interessantíssim concert, d’Ainara Legardon. Tot i així, encara hi ha una oportunitat per veure-la, i gratis, al FNAC Triangle:

• Ainara Legardon. Rock minimalista, tens i proper. Salvant les distàncies, em recorda a la PJ Harvey dels principis, tot i que no arriba al nivell de la musa anglesa… No hi faltaré.
  Dimarts 23, 19:00, FNAC Triangle.

http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=9029925&server=vimeo.com&show_title=1&show_byline=1&show_portrait=0&color=&fullscreen=1

Videoclip*Ainara leGardon {Knowing} from alvarodzero on Vimeo.

I ja de pas, faré una ullada a l’exposició “De Fellini a Tim Burton. 40 años de fotografías de Mary Ellen Mark”, al mateix FNAC Triangle. Teniu temps de fer el mateix fins el dia 28 de febrer.

Altres concerts:

• Triángulo de Amor Bizarro, Delorean i altres, al Let’s Festival. A veure si Triángulo toquen unes quantes del nou disc.. que ja comença a ser hora.
  Divendres 26 a les 20:30. 20€ Salamandra (Av. Carrilet, 301. L’Hospitalet)
• Vampire Weekend. M’agraden però em sembla car.
  Dissabte 27, 20:00. 25€ Penélope Club (C/Marques de Comillas s/n).

Sobre cine, doncs a part del repàs habitual a la programació de la filmoteca, recordar que aquest cap de setmana s’han estrenat un parell de films molt interessants: el nou de Martin Scorsese (Shutter Island) i I’m not there, un biopic força atípic sobre Bob Dylan, dirigit per Tod Haynes.

• Fresas salvajes, Ingmar Bergman, 1957. Última oportunitatper anar a veure el film del mes.
  Dimarts 23, 17:00 i dijous 25, 22:00. Filmoteca.
• Zatoichi, Takeshi Kitano, 2003. El punt mig just entre la vesant ultraviolenta i la còmica de Kitano. M’encanta.
  Dimecres 24, 22:00 i dijous 25, 19:30.
• Fitzcarraldo, Werner Herzog, 1980. “Un visionari vol construir un teatre d’òpera enmig de la selva amazònica i explotar, alhora, el cautxú
  d’una regió inexplorada.” Això s’ha de veure.
  Dissabte 27, 19:00
• Nosferatu, Werner Herzog, 1979. Remake del clàssic de Murnau.
  Dissabte 27, 22:00 i diumenge 28, 19:30.

Les gales i els actors

Amb un pragmatisme no exempte de sarcasme, Hitchcock deia que per ell el cinema només eren quatrecentes butaques que s’havien d’omplir. A la darrera gala dels Goya, el flamant director de la “Academia de las artes y las ciencias cinematográficas”, Alex de la Iglesia, feia un acte d’humiltat impropi de l’esteriotip d’artista afirmant que “no somos tan importantes: importante es salvar vidas en un hospital”. La subjugació del cinema al ferotge mercat comú fa encara més gran la distància entre l’autor, que malgrat intentar ser lliure i perseverant en la majoria dels casos no aconsegueix arribar a l’èxit, i la figura d’un públic exigent que només busca que la següent pel·lícula l’entretingui molt més que l’anterior. Sovint, entremig, empresaris amb diferents interessos aconsegueixen donar amb la fórmula màgica i aconseguir un producte rendible que satisfaci a totes les parts. Quan això es produeix, les pel·lícules recapten molt i, per tant, poden optar a guanyar molts premis.

Tenim tan arrelada aquesta visió mercantilista del cinema, que no hem superat el complexe que ens produeix veure que hi ha gent que pot viure una vida de luxe i fama però alhora dedicar-se amb abnegació a allò que volen; a allò que els agrada. Per això serveixen les revistes i els programes del cor. Per reduïr el nostre complexe. Per dir-nos que ells tenen allò que volem, però que nosaltres ho sabriem valorar millor. Per trobar allò que els falta i nosaltres sí tenim. Mentre més es mofin d’ells millor: més humans seran. I la nostra satisfacció, la mateixa que fa ja molts anys feia que admiressim aquell que osava fer uns versos que ridiculitzessin el monarca, ens omplirà de felicitat. Això és Sálvame. Aquesta és la nostra naturalesa. Ens conformem amb poc.

M’he educat amb el cinema. Recordo haver vist 7 vegades El retorno del Jedi. 5 Indiana Jones y el Templo Maldito. Unes quantes ET. Recordo haver discutit amb els meus amics sobre Million Dollar Baby. Haver rigut amb Una noche en la Opera. Haver-me emocionat amb El tercer hombre, amb Volver, amb Slumdog Millionaire. Estimo el cinema. I em nego a haver de preguntar-me com és Penélope, a qui vota Eastwood o si Von Trier és un dement. D’aquí uns anys no existiran. Els seus personatges sí. Només per això ja ha valgut la pena conèixer-los. Com diu De la Iglesia, només són treballadors. Alguns guanyen diners. Uns pocs molts. La majoria d’ells lluiten per un objectiu comú: fer cinema.

Se que no sóc molt objectiu, però a mi em cauen bé…

Agenda de la tercera setmana de febrer

Aquesta setmana ens centrem en el cinema:

• Blade Runner, Ridley Scott, 1982. Un clàssic, dels que ve de gust tornar a veure de tant en quant.
  Dilluns 15, 22:00. Filmoteca.
• L’home del braç d’or, Otto Preminger, 1955. Aquest sí és cinema clàssic estrictament parlant. Una història de jazz, drogradicció i baixos fons. Espectaculars títols de crèdit (i el pòster) de Saul Bass.
  Dimarts 16, 17:00. Filmoteca.
• Malditos Bastardos, Quentin Tarantino, 2009. Tinc pendent la última del Tarantino, pot ser una bona oportunitat per veure-la, però és en vídeo i crec que en versió doblada (però no he trobat informació fiable al respecte).
  Dimarts 16, 22:00, Rai Art (C/Carders, 12 principal. <M> JAume I).
• Cuánta madera roería una marmota (How much wood would a woodchuck chuck?), Werner Herzog, 1976. M’encanta el títol, és boníssim. Es projecta conjuntament amb La soufrière, del 77.
  Dimecres 17, 22:00 i dijous 18, 17:00. Filmoteca.
• The Visitor, Thomas McCarthy, 2007. Cicle de percussió a la filmoteca. La que té més bona pinta és aquesta, encara que no em sonava.
  Divendres 19, 22:00 i dissabte 20, 19:30. Filmoteca.
• Fresas Salvajes, Ingmar Berman, 1957. Tres noves oportunitats per veure el film del mes.
  Dimarts 16, 22:00, dimecres 17, 19:30 i divendres 19, 17:00.

I sortint-nos del cinema, però encara en el món audiovisual, s’està celebrant el BCN VisualSound, festival amb un munt de propostes interessants i gratis, com una projecció de falsos tràilers de cinema (dimarts a la nit) i molts tallers. Mireu la programació!

Doble retorn

M’he decidit a tornar a escriure algo després de massa temps. Aquest seria el primer retorn, merament anecdòtic i instrumentalment adequat per tenir títol fàcil.

El retorn interessant és el de l’amic Devonté Hynes, que tot i la seva joventut i la pinta de supernerd que projecte, fa una música madura i addictiva. Si teniu
ganes, consulteu més dades, és d’aquells joves prolífics (no tant com en Erlend Oye, que ja en parlarem un altre dia! )

El seu projecte actual és Lighstpeed champion i si el seu primer disc era una petita joia, el segon, a la tercera escolta (mentre escric) promet força. La varietat de ritmes i estils que desplega Hynes es posen a disposició d’una sempre cuidada línia melòdica que t’atrapa i que t’obliga a apujar el volum mica a mica.

Aquest senyor va venir fa un parell de Primavera Sound i és un dels concerts que recordo amb més carinyo. No estic implicant que va ser el millor del món ni el més espectacular, simplement que sigui pels poquets que erem al petit escenari sota la placa solar, perquè encara era de dia o perquè simplement estava de bon humor i amb bona companyia, sempre me’n recordo d’aquell concert quan penso en el Primavera.

I res, us convido de totes totes a descobrir aquest crack. El primer disc enganxa gairebé a la primera. Si ja el coneixeu, ataqueu pel segon, no us decepcionarà. I si no us agrada, hi ha més música al món, no us l’acabareu :p

La farmaciola de la fasfi: Fuck Buttons – Solar Tarot (2009)

• Composició: Principi actiu: techno, trance, post-rock. Excipients: Autechre, Aphex Twin, The Field, Mogwai.
  
• Acció i indicacions: estats d’apatia, falta d’energia, necessitat d’experiències èpiques.
• Posologia: vé en càpsules de 5 o 10 minuts.
• Contraindicacions: al·lèrgia a repeticions, crescendos llargs, acumulacions de capes de so i soroll en general.
• Precaucions: els pacients amb poca exposició a l’electrònica poden desenvolupar forts mals de caps.
• Possibles efectes secundaris: entrada en estat de trànsit, desig de consumir substàncies il·legals.
• Interaccions: audició poc aconsellable en llocs de treball, conduint vehicles o en l’ús de màquines.

En cas de dubtes consulti al el seu metge o farmacèutic.

Agenda de la segona setmana de febrer

Cinema:

• Barfly, de Barbet Schroeder, 1987. A Charles Bukowski li van oferir fer una pel·lícula, i no només va fer el guió, sinó que va aprofitar per escriure un llibre, Holywood, explicant l’experiència. Ell no va quedar molt content del resultat (o potser simplement tampoc li interessava massa), però vull veure-la algun dia.
  Dimarts 09, 21:30, Rai Art (C/Carders 12,pral. <M> Jaume I). 2€.
• Umberto D, de Vittorio De Sica, 1951. Un dels títols emblemàtics del neorealisme italià… una gran pel·lícula.
  Dimecres 10, 17:00. Filmoteca.
• Fresas Salvajes, Ingmar Bergman, 1957. Un altre clàssic, i aquest el tinc a la llista de pendent. És el film del mes de la filmoteca, així que tindré algunes oportunitats.
  Dimarts 09, 17:00, dijous 11, 17:00 i divendres 12, 19:30. Filmoteca.
• Aguirre, la cólera de Dios, Werner Herzog, 1972. Un dels títols més famosos de Herzog… s’haurà de provar.
  Divendres 12, 22:00 i dissabte 13, 17:00. Filmoteca.

Música:

• Dinosaur Jr. (amb Lou Barlow, de la mateixa banda, de teloner) . Uns clàssics dels 90, que en els últims 3 anys han publicat un parell de discos molt inspirats. Guitarres i més guitarres.  Són carn de festivals, així que no deixaré l’oportunitat de veure’ls en sala.
  Dijous 11, 21:00. Apolo. 25€.