3 Pel·lícules que ni fu ni fa

23 gen

Humpday Humpday

El punt de partida és la següent bestiesa: “Què passaria si dos amics heterosexuals decidissin rodar una pel·lícula porno gay?”. Abordada amb esperit indie i filmada a l’estil dogma, les bones actuacions i un tracte digne als personatges fan que la idea inicial sembli gairebé creïble. Gairebé.

UpUp

Ja portem 15 anys d’animació per ordinador als cinemes, i al meu parer els guions d’aquestes pel·lícules continuen sent tant simples, simpàtics i irrellevants com sempre. Up continua la saga intentant que l’espectador se senti bé i no hagi de pensar massa.


500 Days of Summer500 days of summer

Film inofensiu replet de moments enginyosos i bona música, una mica en la línia de High Fidelity. Pel cantó negatiu destaquen la falta d’expressivitat i les corbates ridícules del protagonista. El personatge interpretat per Zooey Deschanel invita a la misogínia.

29 Respostes to “3 Pel·lícules que ni fu ni fa”

  1. oscar gener 24, 2010 a 3:39 pm #

    D’aquestes, he vist Up, i coincideixo bastant amb tu. Però jo entenc que l’objectiu d’aquestes pel·lícules és el públic infantil, i tot i això, les pot veure un adult sense morir-se d’avorriment o de vergonya. Ja n’hi ha prou. Pelis com El viatge de Chihiro n’hi ha poques…. ;)

    Això sí, el principi de la pel·lícula és impressionant. Val la pena veure la peli només pels primers 15-29 minuts.

  2. Gerard gener 24, 2010 a 4:36 pm #

    Segurament tens raó. El que passa amb Up és que amb la puntuació que té a l’imdb m’esperava alguna cosa més

  3. Marc gener 28, 2010 a 3:09 pm #

    Up. Que posa a la caratula, a dalt a la dreta, al costat de Pixar? No hay nada mas que decir.
    http://box.jisko.net/i/55ab34.png

  4. Xavi febrer 6, 2010 a 10:32 am #

    Doncs a mi Ratatouille em sembla espectacular. Si bé és la teva opinió, jo no estic gens d’acord amb què els guions de pixar siguin irrelevants o simples. Crec que és una pel·lícula valenta i que careix dels moralismes que impregnaven les pel·lícules de Disney que ens vam empassar els de la nostra generació.

    No he vist Up. Sobre aquesta no puc parlar.

    Com que veig que us agrada el cinema d’animació “ulleres de pasta” jo recomano una altra que a mi em va agradar molt. Les triplettes de Belleville (2003).

  5. Gerard febrer 9, 2010 a 12:23 am #

    Ratatouille serà tot l’espectacular que vulguis… visualment, ja que el guió d’aquestes pel·lícules mai passa d’infantil.

  6. Marc febrer 9, 2010 a 8:53 am #

    La triplette de belleville es molt bona pero tal com diu en xavi, es mes ulleres de pasta. Jo vaig veure up en 3d i em va agradar molt. Quan entres ja saps que no sera un chihiro pero aixo no treu q pugui estar be.

  7. Xavi febrer 10, 2010 a 11:01 pm #

    per l’amor de déu!!!! guió infantil????? és una de les tonteries més grans que he escoltat últimament…

  8. Xavi febrer 10, 2010 a 11:03 pm #

    Per cert: lo “visual” ho deixo en un segon lloc sempre. quan dic que algo em sembla bo, principalment em sembla bo allò que em diu, no allò que veig. ratatouille és valenta i atrevida. o és que… potser no saps llegir més i només hi veus ratolins cuinant?

  9. Gerard febrer 10, 2010 a 11:29 pm #

    Osti tu, l’atac de les metàfores!

  10. Xavi febrer 11, 2010 a 7:16 pm #

    llegeix crítiques de la pel·lícula per on vulguis.
    i si no t’agraden, fes-te crític. perquè entre lo de Rayuela i això no hi ha dubte que en tu ha nascut un nou Carlos Boyero.

  11. Gerard febrer 11, 2010 a 7:38 pm #

    Nooo, tio, m’he de fer critic i tot? On puc aconseguir el diploma? Necessito un màster? ;p

  12. Marc febrer 11, 2010 a 8:43 pm #

    Hahahaha quin pique! Almenys gerard pots estar content ja que saps que et llegim, al marge de si estem d’acord o no amb el q dius :-p

    no se si hi ha missatges super profunds a les pelis pixar pero el que si que es segur es que tenen missatges a diferents nivells. I d fet… A la merda amb el missatge! Son bones histories, ben explicades i son entretingudes! Quin es el problema?

  13. Marc febrer 11, 2010 a 8:54 pm #

    I quan dic lo d diferents nivells vull dir q et pots quedar amb els ratolinets cuinant, amb lo qual faras feliç als mes petits, o buscar el q es vol explicar q d fet es el q fa enganxar al public mes gran. No puc parlar d ratatouille pq no l’he vist.

    Per cert, sorry pero es q estic escrivint amb el telefon i no puc fer grans parrafades.

  14. Xavi febrer 12, 2010 a 8:33 am #

    Aquest missatge que poso ara no vol dir res. És com una peli de Pixar. Només és un missatge i prou perquè aquest post sigui la llançadera cap a la nostra fama a google.

  15. Gerard febrer 12, 2010 a 10:56 am #

    Les pelis de Pixar estàn molt bé, són fantàstiques, però al final em cansa que les històries que expliquen sempre siguin tant previsibles.

    Per una que en el fons l’únic que fa és justificar-se a si mateixa i ara resultarà que Wall-e és una reflexió profunda sobre la tecnologia i el medi ambient, o The Incredibles sobre la família moderna, o Up sobre el tractament a la gent gran.

    Aquesta gent de Pixar trien temes com a excusa per a narrar contes encantadors i visualment fantàstics, no al revés.

  16. Marc febrer 12, 2010 a 11:06 am #

    hahaha que cabron! En Xavi es en Risto Mejide de la Fastfi! Molt directe pero amb un missatge clar! :-p

    El problema es que hi ha molts prejudicis i clar, queda mes be dir que t’ha agradat les Triplettes de Belleville que en Nemo.
    Coincideixo amb en Xavi de que les pelis de Pixar tot i ser de dibuixos i compartir certa iconografia amb Disney, son mes atrevides que aquestes i be, de fet es per aixo que tenen exit en el public mes gran, no?

  17. Marc febrer 12, 2010 a 11:20 am #

    A veure Gerard, aquestes pel.licules costen molta pasta per realitzar-les. Suposo que busquen atreure al maxim nombre de persones, oerque vagin al cine, comprin el dvd i el merchandising, vagin al parc d’atraccions… Pero es d’agraïr que no es limitin al public palomitero o al public infantil.

    Si nomes busques pelis exclusivament ulleres de pasta o minoritaries, doncs es el que et deia en el primer missatge: t’has equivocat de sala. Segur que a Ucraïna o Iran fan pelis d’animacio tambe :-p

  18. Gerard febrer 12, 2010 a 11:57 am #

    Cert que són cares de fer. Precissament pel que dius una pel·lícula d’animació convencional com Persepolis (en part Iraniana, zas!) pot ser autènticament arriscada en les seves opinions i en els temes que toca, però una de Pixar no. Però pot tenir ratolins cuinant! :D

  19. Marc febrer 12, 2010 a 12:09 pm #

    Per que zas amb lo d’Iraniana?… si quan ho he dit pensava en Persepolis…

    Doncs reitero el que he dit: tu a veure aquestes pelis i a llegir chekhov exclusivament, no se que feies perdent el temps amb una peli de Pixar :-p Es com anar a una a una hamburgueseria i queixar-te perque nomes fan hamburgueses i que tu vols plats mes sofisticats i que de fet, no t’agrada la carn. I clar, per tu es el mateix un mcDonalds que la millor hamburgueseria del mon…

    Pero vaja…

  20. Marc febrer 12, 2010 a 12:20 pm #

    No voldria iniciar un off-topic, pero aquest post nomes el superaria un per “parlar” sobre l’Spielberg! XD

  21. Gerard febrer 12, 2010 a 12:39 pm #

    Em sembla que no m’entens. A mi m’agrada l’hamburgesa Pixar. En ocasions em cansa una mica, però m’agrada. Amb el que no estic d’acord és amb que em donguin gat per llebre: per bona que sigui, l’hamburguesa Pixar no és un carpaccio “Chechov” ;)

    Per cert, quina peli d’animació ucraïnesa tenies en ment? :p

  22. Gerard febrer 12, 2010 a 12:39 pm #

    No serà aquesta? http://www.youtube.com/watch?v=hvj0HGM_lBQ
    Hi surten ratolins :D

  23. Marc febrer 12, 2010 a 1:02 pm #

    hehe exacte! :-p No, la que tinc en ment em sembla que es polonesa pero no estic segur. El que esta clar es que deu ser d’un pais on s’et congelent els pebrots! :-p
    Veig la caratula pero no recordo el nom. Ja t’ho dire.
    Sino en pots trobar de romaneses, com “Los reyes del cobre”, tota una metafora sobre el reciclatge de tuberies i cables electrics XD

  24. Marc febrer 12, 2010 a 1:05 pm #

    Per cert, el carpaccio esta molt bo, pero vaja, molt menys elaborat que una hamburguesa si que es, eh?

  25. Xavi febrer 12, 2010 a 6:13 pm #

    Marc, demano que quan pronuncïis el nom d’Spielberg ho facis d’empeus, amb els ulls tancats i el cor a la mà.

    Estic d’acord amb el Marc quan diu que Pixar es veu “obligat” a dirigir els seus productes a un públic com més ampli millor. Amb el Gerard no estic d’acord en res. Bueno sí, en què al link que ha posat del youtube hi surten ratolins.

  26. Alex febrer 12, 2010 a 6:22 pm #

    Jo ja vaig donar la meva opinió al respecte d’UP aqui mateix fa temps
    http://www.lafastfideua.com/2009/08/22/up-i-el-nou-3d/

    resumint: mmh.. bah

  27. Gerard febrer 12, 2010 a 7:42 pm #

    Doncs mira, en el seu moment no vaig llegir el teu post perque encara no havia vist la peli, però ara que me’l llegeixo no podria estar més d’acord!

  28. Xavi febrer 13, 2010 a 12:29 pm #

    Marc, estic d’acord amb tu amb això de que Pixar es veuen “obligats” a buscar un públic ampli, però que això no vol dir que no puguin fer trames divertides i originals.

    Gerard, no estic d’acord amb res del que dius tu. Bé, sí: al link que has posat hi surten ratolins. En això tens raó.

  29. oscar febrer 14, 2010 a 12:40 pm #

    Osti, el sopar d’aquesta setmana em sembla que serà animat… i mai millor dit, ja que parlarem de pelis d’animació :D

    Gerard, si li haguessis posat Up com a tag al post, ara tindríem un nou competidor als greatest hits del blog: George Lucas, Werner Herzog i La llibertata de l’autor. :)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

Gravatar
WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.