El gran truc

En el seu moment em va agradar molt The Dark Knight. Tot i que estic una mica cansat de pel·lícules èpiques amb duracions èpiques, i encara més cansat d’adaptacions d’herois de còmic vestits amb pijames esperpèntics, em vaig empassar els 152 minuts de projecció sense mirar el rellotge un sol cop. Un protagonista que aconsegueix ser seriós tot i anar vestit de ratpenat i un joker que és millor que el joker, quina proesa! Revifat el meu interès per la filmografia de Christopher Nolan, vaig decidir veure el seu film anterior, The Prestige. Per als que no l’hagueu vist encara, el guió gira al voltant de la rivalitat obsessiva entre dos mags (Hugh Jackman i Christian Bale) al Londres de finals del segle XIX.

Un altre cop vaig quedar atrapat per la vitalitat i tensió del film. Però aquesta vegada em va sorgir una sospita difícil de definir, com si el director m’hagués donat gat per llebre mitjançant enginyosos trucs com els dels seus mags. És clar que els seus guions són qualsevol cosa menys lineals i previsibles. També trobo que Nolan tria amb molt bon gust les bandes sonores. I sens dubte sap com aconseguir col·laboracions d’actors reconeguts i donar-los papers que aprofiten magníficament: Caine, Oldman, Hall, Freeman… inclús li concedeix un paper secundari a Bowie sense que aquest enfonsi la pel·lícula sencera.

La meva sospita per tant no podia ser causada per la manufactura impecable de pel·lícules com Memento, The Prestige o The Dark Knight. Ara bé, són tant diferents entre elles aquestes pel·lícules? La trama no lineal, els salts temporals i de lloc, el protagonista atormentat per una obsessió, la dona morta tràgicament, els canvis sobtats entre escenes… De fet hi ha una bona recopilació dels seus trucs a imdb. I la meva sospita pren forma: el problema amb Christopher Nolan és que es tracta d’un prestidigitador amb uns pocs trucs molt ben apresos que repeteix un i altre cop amb variacions superficials. És clar que la meva sospita podria ser infundada, i en realitat es tracta d’un jove geni que encara no ha tingut temps de mostrar les seves múltiples facetes. En el meu cas suposo que em farà falta temps per decidir-me. I vosaltres, li heu vist el llautó o creieu que la seva és màgia auèntica?

Fideuà #10

Gerard

• Revisitant Arvo Pärt.
• Carpaccios
• Android

Oscar

• Ja és Primavera (Club) A imprimir-se els horaris i a córrer per Barcelona de sala en sala.
• Interessant expo sobre John Cage al MACBA, tot i que els excessos de l’art abstracte em posin de vegades els pèls de punta..
• Estic descobrint a Francisco Casavella, just un any després de la seva mort. Molt recomanable…

Xavi

• Increible Stop Motion
• Buscando a Eric. Entretinguda tot i que una mica infantil.
• Celda 211. Molt bona. Aneu-la a veure.

Manifest en defensa dels drets fonamentals a internet

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que:

1. – Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2. – La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3. – La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. – La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. – Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. – Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. – Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8. – Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. – Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. – En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Stray Cinema

Stray Cinema és una proposta d’open source films a partir de la qual tu et baixes una sèrie de material, l’edites i el penges al youtube. Hi pot participar tothom que s’hi subscrigui.

Resulta simpàtic veure la quantitat de propostes que sorgeixen amb el mateix material d’origen. Us poso una d’exemple…