Si jo sóc piròman a mi em pot molar molt cremar coses, però hi haurà unes normes socials (que el meu govern haurà convertit en lleis) i que em dirà que no puc anar cremant els boscos de la gent. No entenc pequè amb la televisió tot s’hi val. No es poden crear lleis perquè hi ha sempre preval la llibertat d’expressió, però el que sí es pot fer es la creació d’organismes reguladors perquè incentivin les bones praxis. Només amb això l’empresari pot entendre que apostar per qualitat és apostar per prestigi i que això, a la llarga, també és rendibilitat. I una rendibilitat sostenible.

O això o fem empresaris els autors. Com fa la Sexta.

Hem de renunciar a una programació mainstream de qualitat? Jo crec que no! Es poden fer programes generalistes bons, hem vist molts exemples, així que no cal citar-ne cap.

Mentre el model de programació siguin els anuncis, la segregació en mil canals no tan sols no afavoreix sinó que potser empitjora les coses, ja que menys audiència per canal, menys pasta i per tant, menys pressupost i tot el que això comporta.

Sempre estem amb el mateix, que la gent té la tele que es mereix. Doncs no hi estic d’acord. Jo vull una altra tele i dia rera l’altre he d’apagar-la perquè no foten res de bo i acabo mirant el canal cocina receptes que no puc menjar o mirant sèries que mai arribaran aquí.

La majoria de gent potser sí que es menja tot el que els hi posin, però és de cabrons donar menjar de gat a qui té gana

En resum, crec que si segueix la desregulació del sector (si segueix sense existir un consell de l’audiovisual español), la tv que dius que fa fàstic encara ho farà més d’aquí uns anys.

Això sí, tots sabem que com els anuncis de teletienda no hi ha res.