El fil conductor de la programació de les Gandules d’aquest any és la música. En principi a totes les projeccions la música té un cert protagonisme.
Encara que no sigui important per al desenvolupament del film, a Tulpan hi ha música… per desgràcia. Quan un viu completament aïllat en mig del no res a l’estepa del Kazakhstan, com la família del protagonista, acaba tarat per força. Cada membre de la família té la seva obsessió: la forma i mida de les orelles, aconseguir casar-se i tenir el seu propi ramat, escoltar la ràdio a totes hores i memoritzar les notícies per repetir-les per la nit al seu pare o, el pitjor de tot, cantar sense parar la mateixa cançó una vegada i un altra, el més alt que es pugui. Un altre personatge memorable és el tractorista de dents d’or, amb tres coses al cap: marxar a la ciutat, el porno i Rivers of Babylon.
Aquests elements d’entrada poden espantar, però la veritat és que la peli està prou bé, amb els intents per convèncer els pares de Tulpan (l’única noia disponible a l’estepa) i descobrir per què neixen mortes les cries de les ovelles del ramat. Pel tipus d’humor i els personatges, em va recordar a les de pel·lícules del Kusturica. Tulpan està dirigida per Sergei Dvortsevoy, que fins ara s’havia dedicat als documentals.
Conclusió #1: No anar a viure mai a l’estepa del Kazakhstan.
Conclusió #2: El Kazakhstan de Borat i el de Tulip no s’assemblen gens.
Conclusió #3: Millor tenir el control del volum a prop, per poder baixar el volum quan canta la nena.
PS: Les cadires són terriblement incòmodes, em van espatllar la projecció. Aneu amb temps a les sessions de les gandules per poder pillar una ídem.
Etiquetes: Emir Kusturica, Gandules, Kazakhstan, Sergei Dvortsevoy
Bon post! M’han agafat ganes de veure la pel·lícula i tot, però aniré amb compte amb el volum
Gràcies! Ja comentaràs què et sembla…. :p